Aportacions i característiques de la poesia catalana moderna

Les aportacions de Vicent Andrés Estellés

Durant la dècada de 1970 assolí una gran popularitat, amb obres com el Llibre de meravelles (1971), on va reflectir la crua i dura postguerra al País Valencià.

Obra poètica de to marcadament popular, quotidià i col·loquial. Els principals eixos temàtics són: l'amor, la mort i el compromís cívic.

La presència de la mort a la seua obra es fonamenta en l’experiència personal (mort de la filla) i col·lectiva (va conèixer de ben a prop els patiments que provoquen les guerres).

És també el gran poeta de l'amor, del desig amorós, un sentiment que va saber expressar amb una especial intensitat.

Als seus poemes, hi són sempre presents les «petites coses», la quotidianitat. No és un poeta tancat en si mateix que prescindesca de la realitat que l'envolta.

Poc acadèmic, però cultista alhora, amb referències als clàssics catalans, als grecollatins i als poetes simbolistes i avantguardistes.

Al to popular de la poesia d'Estellés s'uneix el compromís cívic amb un país condemnat al silenci, que pateix una dictadura i l'anul·lació de la identitat i la cultura pròpies.

La producció poètica de Salvador Espriu

Característiques de l'obra d'Espriu:

• Mescla d'un intel·lectualisme extrem i d'un descriptivisme sovint càustic.
• Riquesa idiomàtica.
• Complexitat temàtica i de fonts.
• Capacitat per a descriure en termes transcendents la història col·lectiva.

A l’anomenat cicle líric, que s’inicia amb Cementiri de Sinera (1946), es traça un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística de Final del laberint (1955), on Espriu segueix els principis lligats a la teologia negativa segons la qual Déu es comporta com un cec respecte a la humanitat.

La posició mística i metafísica de Final del laberint canvià en La pell de brau (1960), qualificada com a realista. El to èpic o didàctic de l’obra va semblar extremadament modern, a pesar de la vaguetat social del discurs del poeta, que només es va limitar a parlar en general de la llibertat, la justícia i la tolerància. No obstant això, el llibre va adquirir un caràcter de discurs cívic, a causa del clima que es vivia en la societat catalana del moment.

Característiques de la poesia actual

La nova generació de poetes que sorgeix entre els anys 70 i 80 és una generació marcada pels canvis: la mort de Franco, la Transició, la democràcia, la normalització lingüística i les noves lleis respecte a les llengües. Aquesta etapa serveix per a consolidar els poetes de la postguerra i afavorir l’aparició de noves generacions.

Durant els anys 70 cal destacar Pere Gimferrer com a gran poeta de la dècada. Algunes característiques de la poesia d’aquesta època són: el rebuig del realisme, l’enllaç amb altres tradicions literàries, les referències a la cultura, l’experimentalisme (paregut al simbolisme o avantguardisme) i el fet d’escriure amb la poesia com a tema principal.

Als anys 80 es continuà amb aquesta tendència afegint el que s’anomena «poesia de l’experiència», és a dir, escriure a partir de vivències personals.

A partir dels anys 90 es diversifica molt més la poesia i es tendeix a l’eclecticisme, és a dir, no s'opta per posicions extremes sinó intermèdies.

El ressò social de Miquel Martí i Pol

El ressò que ha tingut la poesia de Miquel Martí i Pol té molt a veure amb alguns fets que han marcat la seua vida, entre els quals sobreeixen els següents:

• El seu lligam al poble nadiu on ha viscut sempre.
• La seua condició obrera com a escribent a la fàbrica.
• Les conseqüències de la malaltia que contragué, una esclerosi múltiple que des d'aleshores li va impedir de moure's i de parlar amb normalitat.
• El compromís del poeta amb la seua classe social i amb el país.

Va ser un poeta molt pròxim a les vivències de la gent. La crisi dels valors religiosos del catolicisme intransigent el dugué a replantejar-se la vida i a obrir-se a la realitat social del seu entorn. Això es reflecteix molt bé en els seus poemes, que tradueixen el món immediat que l'envolta i que coneix tan bé. Martí i Pol construeix un món poètic com a expressió de les sensacions humanes: l'amor, el desig i la mort. I tot expressat amb un llenguatge senzill i directe perquè vol que l'entenga quanta més gent millor.

Per a finalitzar, direm que una mostra del ressò social que ha tingut la seua poesia és que a partir de 1999 es produeix un espontani reconeixement popular que fa que una gran part dels ajuntaments catalans aproven de demanar que fos presentada la candidatura de Miquel Martí i Pol a l'Acadèmia Sueca per al Premi Nobel.