Benet i Jornet und Joan Fuster: Literatur und Gesellschaft
TEMA 14. L'obra teatral de Josep Maria Benet i Jornet i la seua relació amb el món audiovisual
El teatre de Benet i Jornet, d'inspiració realista, es basa sovint en tècniques d'origen literari (fulletó, ciència-ficció, còmic, etc.). Benet i Jornet tracta la problemàtica d'aquella generació que va viure la postguerra i les seues limitacions, que van veure la seua vida escapçada, i denuncia l'actitud d'aquells que, una vegada van aconseguir el benestar econòmic i una posició, s'oblidaren de les penúries que havien passat.
Obres destacades
Entre les seues obres cal destacar: Berenàveu a les fosques, La desaparició de Wendy, Quan la ràdio parlava de Franco, E.R. (versió cinematogràfica de V. Pons amb el títol Actrius) i Testament (portada al cinema per V. Pons amb el títol Amic/Amat).
Creador de serials televisius en català
Però si hui dia és conegut és per ser el creador dels serials televisius en català de gran audiència: Poble Nou, Rosa de Foc, Nissaga de Poder, Laberint d'homes, Vent del pla i El cor de la ciutat.
Poble Nou fou la primera telenovel·la en català i tot un fenomen social digne d'estudi. La base eren dos temes clàssics: el canvi de fortuna d'una família i la contraposició entre el vell i el nou. L'acció se situava a Barcelona, que esdevenia així símbol de tota Catalunya. L'eix central de l'argument es teixia al voltant d'una família tradicional, els Aiguadé, la vida dels quals canviava quan a la mare li tocava la loteria. El completaven altres històries perifèriques: van aparèixer divorcis, adulteris, paternitats no reconegudes, homosexuals i preocupacions socials com ara la sida. Es tractava d'un híbrid entre el relat de costums i l'estil fulletonesc.
La història, molt catalana, havia de contribuir a la integració social, a més de ser un vehicle clau per a la normalització lingüística. En la sèrie s'intentaven transmetre valors tolerants a través de la història dels personatges.
TEMA 15. Valora la repercussió de l'assaig de Joan Fuster en el context de l'època
Joan Fuster (Sueca, 1922–1992) és, com a assagista, una figura cimera en la literatura catalana del segle XX. Fou un intel·lectual compromès amb la recerca de la identitat valenciana vinculada a tots els territoris de parla catalana. La seua dedicació a l'assaig és amplíssima: va escriure assaig humanístic, sociopolític i d'història cultural. El seu estil és fresc, desenfadat i carregat de fórmules col·loquials. La seua mirada és subtil, sagaç, irònica i moltes vegades càustica.
Context i dificultats
L'assaig fou especialment perseguit durant els primers anys de la postguerra, ja que era considerat perillós per la seua forta càrrega ideològica. Fuster hagué de vèncer en la seua trajectòria intel·lectual moltes adversitats: censura, hostilitats, falta de mitjans, absència d'ambient cultural, silenci dels mitjans de comunicació del País Valencià i atonia cívica.
Obres humanístiques
Entre les obres de caràcter humanístic de Fuster cal destacar El descrèdit de la realitat (1955), una reflexió sobre la funció de l'art i la capacitat creadora de l'home, Diccionari per a ociosos (1964) i L'home, mesura de totes les coses (1967), que tracten de la crisi de valors de l'home contemporani.
Textos sociopolítics
Els textos sociopolítics són els més polèmics i influents, i provoquen tant adhesions com enfrontaments en una època en què ja s'entreveia la fi del règim: Qüestió de noms (1962), on s'analitza la polèmica pel nom de la llengua que afebleix la consciència nacional dels valencians, i Nosaltres els valencians (1962), una obra cabdal, una reflexió profunda sobre el passat i el present dels valencians, on s'analitzen les nostres mancances i frustracions com a poble: l'autoodi, el provincianisme, la manca d'una força social compromesa. Fuster planteja la presa de consciència nacional dels valencians com a fet indispensable per a la construcció del nostre futur.