Infància, protecció infantil i agents educatius

Infància

Infància: La figura de l’infant varia en el temps i els escenaris. És un grup social imprecís i plural.

La protecció de la infància: dels drets a la realitat

Després de la I Guerra Mundial s’ha gestat un important moviment a favor de la infància. Cal destacar:

• La Carta de la Infància de 1942.
• La Declaració dels Drets Humans del 1948 (amb alguns articles que afecten els infants).
• La Convenció sobre els drets de l’infant de les Nacions Unides el 1989.
• La Declaració mundial sobre la supervivència el 1990.

A Catalunya, la protecció de la infància queda garantida per la Constitució espanyola, per l’Estatut d’Autonomia i altres lleis i decrets.

Previsions de l'UNICEF per al 2030

Les previsions de l’UNICEF per al 2030 (termini per complir els Objectius de Desenvolupament Sostenible) són:

• 70 milions d’infants poden morir abans de fer els 5 anys (3,6 milions només el 2030).
• Els infants de l’Àfrica Subsahariana tindran 12 vegades més possibilitats de morir abans dels 5 anys que els països rics.
• 9 de cada 10 infants que viuen en pobresa extrema ho faran a l’Àfrica Subsahariana.
• Més de 60 milions d’infants en edat d’anar a l’escola estaran sense escolaritzar, pràcticament igual que avui.
• 750 milions de dones hauran estat casades essent nenes encara.
• 167 milions d’infants viuran en l’extrema pobresa.
• A banda de nadons amb SIDA, infants que treballen, infants mutilats per la guerra o utilitzats com a soldats, la prostitució infantil, entre d’altres...
• A més, hi ha una clara discriminació cap a les nenes, que assisteixen menys a l'escola i es veuen exposades a l’infanticidi massiu com ha passat recentment a la Xina amb la política del fill únic.

Vulnerabilitat infantil a Occident

Algunes d’aquestes situacions de vulnerabilitat també es donen a Occident:

• A Itàlia, més de 9.000 menors de 14 anys treballen per a bandes mafioses.
• Un 25% dels infants dels Estats Units viuen en condicions de quasi indigència.
• Més de 100.000 menors treballen il·legalment a l’Estat espanyol.
• Un 5% de les famílies espanyoles maltracta els seus fills i filles.
• 1 de cada 5 persones a Catalunya ha patit algun tipus de violència sexual durant la seva infància.

Què no són els abusos sexuals?

QUÈ NO SÓN ELS ABUSOS SEXUALS?:*

Cadena seqüencial d’errors

• El niño padece el abuso sexual: No hay educación sexual en las escuelas. Padres y madres no formados en abuso sexual y sin habilidades de parentalidad positiva.
• El abuso sexual se alarga en el tiempo: Educadores, padres y madres no saben ver el abuso. Profesionales que se enteran pero que no saben cómo actuar de manera correcta.
• El abuso acaba sin denuncia y el abusador impune libre: Colegios e instituciones esconden el problema. Comienza un proceso judicial largo y doloroso para la víctima: los niños y niñas declaran ante el abusador. Los procesos legales duran de media tres años. Los profesionales no están capacitados para poder hacer frente a estos casos.
• Los derechos de los niños y su protección no están garantizados: Su identidad y los detalles del caso salen en los medios de comunicación. El juicio es sobreseído temporalmente y puede seguir en contacto continuo con el agresor. No recibe tratamiento psicológico ni él ni su familia. Internet no es seguro.

Tipus de maltractaments

• Maltractament físic: ús de la força que danya, fereix o que pot causar la mort de l'infant o adolescent.
• Maltractament psíquic o emocional: es manifesta en les situacions en què hi ha fredor, pressió o atemoriment en la relació. No hi ha estimulació afectiva ni cognitiva. Pot ser actiu o per manca d'un context afectiu.
• Negligència o abandonament: no són ateses les necessitats bàsiques de l'infant o adolescent per cap dels membres del grup on conviu, de manera temporal o permanent. No es té cura de la seva alimentació, la roba d'abric i el seguiment o tractament mèdic; no hi ha horaris ni ritmes; l'infant o adolescent passa hores sense atenció protectora o educativa, o se l'exposa a situacions que posen en perill la seva integritat física.
• Abús o sotmetiment sexual: s'obliga a l'infant, se l'indueix o es tolera, habitualment o conjunturalment, per satisfer el desig sexual d'una altra persona. També inclou l'acceptació passiva d'aquest maltractament exercit per un tercer.
• Explotació sexual: l'infant o adolescent és induït o obligat al sotmetiment sexual com a mitjà d'explotació laboral. També pot ser indirecte, com en el cas de la pornografia.
• Explotació laboral o inducció a la mendicitat: s'utilitza l'infant o adolescent d'edat no laboral per a treballs on s'obté qualsevol tipus de guany. Pot ser des del treball amb duresa física fins a una utilització passiva.
• Corrupció: conductes de les persones que promouen en l'infant pautes de conducta antisocial o desviada, particularment en les àrees de l'agressivitat, l'apropiació inadequada, la sexualitat o el tràfic o el consum de drogues.
• Sotmetiment a drogues o fàrmacs: induir, facilitar i propiciar que el menor consumeixi qualsevol tipus de substància, sense necessitat mèdica, que l'incapacita per al desenvolupament de l'autonomia, la resistència i el control o que perjudica la seva salut. També síndrome de Münchhausen per poders.
• Maltractament prenatal: manca de cura del propi cos, per acció o per omissió, o la ingestió de drogues o substàncies psicòtropes de la dona durant el procés de gestació que perjudiquen el fetus. També el pot produir indirectament el maltractador de la dona en procés de gestació.
• Maltractament institucional: aquell causat per qualsevol legislació, procediment, actuació o omissió procedent dels poders públics o derivada de l'actuació individual dels professionals que comporti abús, negligència o detriment de la salut.

Diferents entorns i agents de l’educació

Famílies

Canvis de l’estructura familiar actual respecte de la tradicional:

• Imposició de la família nuclear (composta per dues generacions: progenitors i fills) sobre la família extensa.
• Incorporació de la dona al món laboral fora de casa.
• La família tradicional permetia que l’infant participés del món quotidià dels adults. Ara es tendeix a aïllar els infants des de molt petits dins un món a part: les escoles.
• Disminució en temps de la presència del pare i la mare dins l’àmbit familiar.
• La família tradicional permetia que l’infant participés del món quotidià dels adults. Ara es tendeix a aïllar els infants des de molt petits dins un món a part: LES ESCOLES.

Hiperpaternitat: el pare i la mare es consideren els responsables últims del seu fill i filla i com una manera de mesurar el valor moral i personal de l’adult, i això els priva del grau de control. Augmenta la insatisfacció i frustració dels pares i produeix sentiments de culpabilitat. Se’n ressenten les relacions de parella i les relacions entre pares i fills (per exemple, augmenten els casos de violència envers els pares).

Ciutat

La Ciutat Educadora parteix de la idea que és un entorn, un agent i un contingut de l’educació al mateix temps:

• Entorn: engloba institucions i esdeveniments educatius.
• Agent educatiu: vehicle, instrument i emissor d’educació.
• Contingut: és també un objecte de coneixement.

El 1990 es va celebrar a Barcelona el I Congrés Internacional de Ciutats Educadores, on es va redactar la Carta Inicial amb els principis bàsics per a l’impuls educatiu de la ciutat. Va ser revisada a Bolonya el 1994 i a Gènova el 2004.

Principis de la Ciutat Educadora

• Dret de tothom de gaudir de l’educació que ofereix la ciutat. EFECTE MATEO.
• La ciutat promourà l’educació per a la diversitat i en contra de qualsevol forma de discriminació.
• Fomentarà el diàleg intergeneracional.
• Es promourà la justícia social, el civisme democràtic i la qualitat de vida.
• Es fomentarà l’educació formal, no formal i informal.
• S’estarà informat de les necessitats i situació dels seus habitants i es farà pública.
• La ciutat ha de preservar la seva identitat.
• El creixement de la ciutat s’ha de fer amb harmonia.
• Fomentarà la participació crítica i constructiva de la ciutadania.
• Dotar la ciutat d’espais i equipaments públics per al desenvolupament dels seus ciutadans.
• Garantir la qualitat de vida de tots els habitants.
• Els projectes que desenvolupi s’han de sotmetre a reflexió i participació.
• Ha d’avaluar l’impacte que tenen en els infants aquelles propostes sense mediació.
• Proporcionar a les famílies la formació per ajudar a créixer els seus infants.
• Orientar els habitants per a la seva perspectiva social.
• Han de ser conscients dels mecanismes d’exclusió i marginació.
• Promoure intervencions globals per reduir les desigualtats.
• Estimular l’associacionisme.
• Promoure que els habitants estiguin informats.
• Oferir formació en valors i pràctiques democràtiques.

Escola

Espai històric de trànsit entre la família, la societat i el món del treball. Les funcions han variat al llarg de la història: reservades a grups minoritaris de la societat o monopolitzades per l’estructura familiar. El que és clar és que les funcions de l’escola han anat sempre lligades als interessos del poder dominant.

Funcions socials de l’escola

Preparació per al treball: Autors com Foucault diuen que l’objectiu és formar estudiants dòcils i disciplinats que encaixin en l’estructura de la vida laboral (fordisme) per mantenir i reproduir l’ordre social. Mecanismes:

• Control exhaustiu del temps i l’espai.
• Vigilància jeràrquica.
• Sanció normalitzadora.
• Examen.

La formació de ciutadanes i ciutadans del futur:

• A través de l’adoctrinament i la inculcació ideològica de coneixements, idees i valors, l’Estat aconsegueix el control social, és a dir, la regulació, interiorització i acceptació de les normes socials.
• Aquest control s’exerceix mitjançant estratègies de persuasió, coacció i repressió.
• El coneixement escolar està totalment connotat per la ideologia i respon a interessos econòmics i polítics.
• L’aprenentatge del rol social pot tenir lloc en un context autoritari o democràtic, en una estructura jeràrquica o cooperativa. La qualitat de les interaccions entre professorat i alumnat, el protagonisme de l’infant, el grau i el contingut de la participació repercuteixen notablement en l’aprenentatge democràtic.

Igualtat d’oportunitats i selecció escolar

• Dret universal o social a l’educació / igualtat d’oportunitats.
• Mecanismes i filtres selectius que afecten en funció de l’origen social, ètnic i de gènere.

Custòdia i retenció

• Els infants i els ancians han estat sovint un problema per a la societat en considerar-los éssers socialment no productius. La funció de custòdia ve quan la família ja no se’n pot ocupar tot el dia per raons laborals.
• L’extensió de les escoles bressol està relacionada amb la incorporació de la dona occidental al mercat laboral. Tot i així, els governs actuals no estan disposats a cobrir els costos d’una xarxa pública massa extensa i per això bona part de l’oferta és de caire privat.
• Pel que fa a la funció de retenció, la finalitat és endarrerir la incorporació dels joves al procés productiu. Pren importància a causa de l’atur estructural. La tendència actual és prolongar l’escolarització i augmentar el ventall d’ofertes postobligatòries per frenar l’absentisme i l’abandonament escolar.

Entre la reproducció i la transformació

• L’escola és una institució que frena i accelera el canvi social alhora.
• A l’escola hi conflueixen dinàmiques autoritàries, conservadores i reproductores al costat de crítiques, innovadores i democràtiques. Tot i que l’escola demana un canvi, es continua demostrant que, ara com ara, continua sent molt eficaç per dirigir la socialització dels infants.

Futur de l’escola

Tots els futurs són possibles i depèn del present i del que vulguem construir. Sembla que l’única certesa és la importància de les TIC. Analitzant els condicionants del present es podrà construir el futur:

• Resistència dels sistemes educatius al canvi: les escoles són organitzacions profundament resistents als canvis. Les persones professionals de l’educació que hi treballen han estat estudiants d’èxit i solen tenir suspicàcies i desconfiança envers els canvis.
• Resistència del professorat a aprendre i canviar: la identitat professional, sobretot a secundària, s’ha construït tradicionalment des de l’ensenyar i no des de l’aprendre, i des de la creença que l’alumnat ha d’aprendre allò que els ensenyen.
• La comprensió de l’alumnat del canvi proposat: sol desconfiar dels canvis quan no s’hi sent involucrat i té por a ser avaluat des dels coneixements del professorat.
• Actituds i expectatives dels polítics i responsables de les polítiques educatives: les administracions treballen amb agendes a curt termini i necessiten bons resultats per mantenir-se en el poder.
• Dificultats de la societat per entendre i donar suport al canvi: la societat en general sol tenir una visió molt reduccionista i tradicional de l’escola.