Llibre de meravelles: Context i realisme en V.A.E
Quin significat té el Llibre de meravelles? Què representa?
El Llibre de meravelles és un poemari publicat el 1971, encara que podem datar-ne la redacció entre 1956 i 1958, en plena etapa de postguerra. Aquest llibre suposà un veritable punt d’inflexió en l’evolució intel·lectual i artística d’Estellés i marca el pas a una manera de fer poesia més realista, vital i alliçonadora.
Dins d’una obra poètica immensa i publicada irregularment, a causa de la censura del règim franquista, aquest Llibre de meravelles serveix al poeta per a connectar present i passat. El seu present és el context de la dictadura, un moment funest per a la cultura valenciana, mentre que el passat s’emmarca en l’Edat Mitjana, temps fundacional de les Meravelles de Ramon Llull (segle XIII), quant a la construcció episòdica, la finalitat didàctica i moral i el ressò medieval en forma de tríptic.
El títol del poemari és una referència explícita a Ramon Llull i el seu Llibre de meravelles, però les meravelles estellesianes seran les vivències personals, condicionades per la guerra i, especialment, la postguerra, amb la misèria, el dolor i la pena que provocaren. Estellés pretén fer una literatura testimonial que reflectisca les realitats d’una època fraudulenta i de repressió que el règim franquista va imposar sense pietat, això sí, amb una certa dosi d’ironia. Creant així un retrat autèntic de la València del seu temps.
V.A.E. participa d’algun corrent estètic literari?
En la literatura catalana dels anys 60 es va produir un gran debat, que va enfrontar l’estètica de tradició simbolista amb una altra que concebia la literatura com un model de compromís polític al servei de la lluita contra la dictadura. És l’anomenat realisme històric o social, que es basava en els plantejaments marxistes d’intel·lectuals i escriptors que reivindicaven la participació de la literatura en la lluita per l’alliberament individual o social de l’ésser humà.
V.A.E. és el màxim exponent de la poesia contemporània al País Valencià i un autor, pels seus temes, absolutament representatiu de la postguerra. La seua immensa obra s’emmarca en quatre línies temàtiques: poesia civil, poesia de la quotidianitat, poesia existencial i poesia imaginativa. Però la seua poesia no es pot emmarcar en el realisme històric, sinó que es tracta més aviat d’un testimoniatge, d’una crònica o documental de la realitat, d'un dels millors exponents del qual és el Llibre de meravelles. En la seua poesia hi ha la reconstrucció, en la memòria, d’un petit món, explicat meticulosament en la seua quotidianitat. És un discurs poètic deliberadament oposat al de la poesia pura, perquè esquiva la temptació del pur joc verbal o del lirisme hermètic.