Narrativa catalana: Context, Valor i Rodoreda
Context sociopolític i producció narrativa
1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la guerra civil fins als anys 70 condiciona la producció narrativa de l’època. (162 paraules)
Els canvis polítics que van començar el 1939 van provocar l’abolició de la Generalitat, de l’Estatut i dels partits polítics, i la prohibició de l’ús públic i oficial del català. La literatura catalana quedava condemnada a ser un fenomen minoritari i sense viabilitat.
Després del 1939, la novel·la en català reapareix lentament, primerament a l’exili i després a Catalunya. Les circumstàncies polítiques expliquen que bona part de la narrativa que es publica fins als seixanta rebutgi tractar directament la realitat i ho faça per mitjà de mites (com Mites, de Jordi Sarsanedas). Altres autors, com Perucho i Calders, opten per una literatura fantàstica. Una altra tendència està representada per Rodoreda i la novel·la psicològica.
El 1959 es va produir el relleu generacional del panorama literari català. Es va passar del resistencialisme estricte a actituds més enfrontades amb el règim franquista. Al País Valencià caldrà esperar a la dècada dels setanta perquè una nova generació d’escriptors comence a publicar narrativa de manera sòlida i continuada.
L’obra literària d’Enric Valor
2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. (168 paraules)
Des que es va publicar la seua primera novel·la, Valor es va mantenir fidel al model tradicional de la narrativa realista, que va matisar i aprofundir al llarg de la seua vida literària. A la darreria de la dècada dels setanta, Enric Valor va començar a publicar les novel·les del cicle de Cassana —nom d’un poble imaginari de les comarques del sud—, integrat per la trilogia Sense la terra promesa (1980), Temps de batuda (1983) i Enllà de l’horitzó (1991). En aquestes novel·les, que constitueixen una crònica de la societat rural de Cassana de la primera meitat del segle XX, Valor hi rememora les seues vivències de joventut sobre la destrucció d’una classe social, la dels terratinents valencians de les comarques del sud.
La producció literària de l’autor inclou també les Rondalles valencianes. En aquesta obra, Valor no es va limitar a transcriure els relats orals del nostre folklore, sinó que en va novel·litzar els personatges i les circumstàncies. El resultat és la creació d’un món literari fascinant.
La psicologia dels personatges en Mercè Rodoreda
3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què. (208 paraules)
Intentant fugir d’una vida amb poques expectatives, va començar a col·laborar en diverses publicacions periòdiques. El 1938 va publicar Aloma, que presenta moltes característiques de les novel·les posteriors: narració en primera persona d’un personatge femení, la introspecció psicològica o el lirisme.
El 1939 s’exilia i, fins a la dècada dels cinquanta, quan s’estableix a Ginebra, no tornarà a la novel·la (Vint-i-dos contes).
El 1962 va publicar La plaça del Diamant, on Rodoreda tracta la història senzilla d’una dona de les classes populars i, per mitjà de les seues limitades possibilitats de visió i de comprensió, els grans esdeveniments col·lectius que ha de viure. La plaça del Diamant tracta la Guerra Civil com un rerefons; la narració se centra en la psicologia de la protagonista. Les tècniques del monòleg interior i l’ús indistint de l’estil directe i indirecte donen com a resultat una prosa evocadora i poètica, que incorpora també elements simbòlics.
Del 1974 és Mirall trencat, narració de la liquidació de tot un món centrada en la vida d’una dona de la burgesia barcelonina i la seua família, des del començament del segle XX fins a la Guerra Civil. La visió del món que es desprèn d’aquesta novel·la és la més tràgica i desencisada de totes.
Tendències de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat
4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural. (151 paraules)
Els novel·listes que van donar a conèixer al començament dels setanta compartien la consciència general de la crisi dels models novel·lístics, cosa que els va fer decantar per l’experimentalisme narratiu. Moltes de les novel·les d’aquesta generació tenen un caràcter de crònica generacional i se centren en el tema de la fugida com a reacció contra la situació claustrofòbica que es vivia en l’entorn familiar i en l’entorn sociopolític de la dictadura franquista.
Des de la primeria dels vuitanta, la novel·la de gènere —la policíaca, l’eròtica, la de ciència-ficció i la històrica— ha estat molt practicada pels escriptors, que l’han considerada un mitjà per a arribar a un públic més ampli. Una altra línia important de la narrativa actual està representada per Quim Monzó i altres autors; amb tocs d’humor que no amaguen un cert sentit tràgic de l’existència, han produït una literatura que mostra la desorientació ideològica de la nova societat postfranquista.