Poesia valenciana de postguerra: existencialisme i realisme
Poesia valenciana de postguerra
Als primers anys de postguerra van aparèixer les primeres editorials i també les primeres revistes literàries valencianes de postguerra. També va arrelar entre els poetes l'existencialisme parisenc, un moviment inconformista, filosòfic i literari que, més enllà de les convencions estètiques, atorgava prioritat als temes derivats de la relació de la persona humana amb la realitat més crua i tangible i reflectia l'angoixa de viure en un món absurd.
El grup poètic de postguerra
Alguns dels poetes valencians que hi ubiquem en el grup poètic de postguerra es van moure entre el simbolisme intimista i el sentiment existencialista i van escriure poemes que responien a les característiques següents:
- Allunyament de la realitat
- Discurs reflexiu, relacionat temàticament amb el dolor, la mort i l'absurd del món i de la vida
- Punts de vista religiosos i humanistes
- Tendència a l'hermetisme expressiu
El poeta simbolista i existencialista de la dècada dels 50 tractava de suggerir la realitat a través de l'evocació simbòlica, potenciant la paraula poètica com a base d'un discurs proclive a la religiositat i a l'humanisme i distanciat de la realitat immediata. Però els joves poetes de començament dels 60, en contraposició als postulats de la generació precedent, s'adscriviren a l'estètica realista.
La poesia realista dels anys 60
La poesia realista dels anys 60 tingué les característiques següents:
- Actitud social del poeta: passa a considerar-se una persona corrent més, solidària amb la resta.
- Sobre l'expressió poètica: passa a ser una experiència compartida amb els lectors en comptes de ser una tasca intimista.
- Mètode d'inspiració: la reflexió del poeta sorgeix de l'experiència real.
- Un llenguatge nou: el llenguatge adquireix un to directe i fins i tot col·loquial.
- El protagonista del poema: l'heroi serà una persona corrent, immersa en l'anonimat de la vida quotidiana.
- L'objectiu de la poesia: té l'objectiu d'enriquir la persona humana.
- El destinatari: qualsevol lector es converteix en destinatari de la poesia realista.
La «nova cançó»
En sintonia amb la poesia realista, la «nova cançó» es va convertir molt aviat en un fenomen de masses. Va tenir l'objectiu de recuperar l'ús públic de l'idioma a través de la nova música popular i de difondre missatges antifranquistes i nacionalistes.