Amor cortès, Llull, Cròniques i Humanisme català

L’amor cortès

Fin’amors en occità vol dir amor pur. És una filosofia d’amor que va néixer al segle XI i s’expressa de manera cortesa i cavalleresca. L’amor cortès té uns esquemes:

Idealització de la dama:

El trobador canta a una dama idealitzada. Aquesta dama és una dona noble que pot estar casada i que és jove, bella i virtuosa. Per tal que no se la reconegui en el poema, l’anomena amb un pseudònim o senyal.

Personatges

La dama idealitzada sol estar casada i, per això, diem que és un amor adúlter. En aquest triangle amorós apareixen els personatges:

• Hom: el trobador;
• Domna: l’esposa del senyor;
• Midons: la dama a qui canta el trobador;
• Gilós: el marit enganyat;
• Lausengiers: els espies que informen el marit.

El trobador vol aconseguir la seva estimada i, per això, pot patir fins i tot la mort si no és correspost. Però també pot sentir joia o alegria si la dama el correspon.

Tòpics i estructura

L’amor cortès seguia uns tòpics com: l’amor a primera vista, l’amor com a malaltia i l’amor per amor, i una estructura amb una tornada, una mètrica i utilització d’exageracions.

Els trobadors exigien un rigor mètric i estilístic en les seves composicions.

Raons que expliquen l’excepcionalitat de Llull en les literatures romàniques

Ramon Llull va ser el primer autor no anònim que va escriure en català i en prosa sobre temes científics i humanístics. Ho feia perquè volia arribar a un públic ampli, ja que el llatí era per a un públic més culte. Va ser qui va crear el català literari, per això els autors que van venir després d’ell el van prendre com a model. Va ser un escriptor influent pels seus 80 llibres sobre temes teològics, didàctics i morals.

Característiques generals de les cròniques

• Tenen intencionalitat política, ja que justifiquen les decisions i accions dels reis catalans.
• Retraten un moment històric idealitzat i mostren personatges quotidians i humans.
• Utilitzen un llenguatge viu i directe.
• Fervor monàrquic i patriòtic sobre la corona catalanoaragonesa.
• Volen deixar constància d’uns fets i ho fan de manera didàctica, a partir de les gestes heroiques dels protagonistes o de fets que els han passat a ells.

L’humanisme català i la Cancelleria Reial

Hi ha autors catalans dels segles XIV i XV que aporten l’humanisme català a la cort o en cercles burgesos. Les obres d’aquests autors recullen la nova mentalitat i ho fan amb intenció crítica, to satíric i burlesc, amb la influència dels autors italians contemporanis, que els obren les portes cap als autors clàssics i els enlluernen amb una llengua i un estil. Tot i que les obres d’aquests autors no sempre es desvinculen de la concepció medieval moralista.

A la corona d’Aragó, l’humanisme és acceptat pels reis Joan I i Martí l’Humà.

La Cancelleria Reial és un organisme burocràtic dirigit per un canceller o alt funcionari que és qui redacta tots els documents oficials de la reialesa, la noblesa o l’estament eclesiàstic de la corona d’Aragó. Va ser creada al segle XIII i aleshores un grup de copistes transcrivien els llibres. Es va imposar un català unificat.

La innovació de March en relació amb l’amor cortès i el dolce stil nuovo

Els poemes: Cants d’amor d’Ausiàs March van significar una ruptura de l’amor cortès i del dolce stil nuovo. L’amor cortès es fonamenta en l’amor adúlter per una dama noble. El dolce stil nuovo es fonamenta en la noblesa del cor i idealitza l’enamorada. March va rebutjar la idealització que feien els poetes que havien escrit abans que ell, fent de l’amor un valor absolut.