Avantguarda artística i literària (principis del s. XX)
Avantguarda: conceptes generals
Les avantguardes són una heterogènia moviment que intenta trencar amb la herència social i cultural burgesa desenvolupada al llarg del segle XIX. Els moviments característics de la segona meitat de l'avantguarda s'anomenen "-ismes":
Kubisme
El cubisme és un moviment artístic desenvolupat entre 1907 i 1914. Sorgeix a partir de la influència de Cézanne i de l'art africà. Hi ha tres períodes:
- Període cezannià (1907–1909): inclinació cap a la construcció i la reconstrucció geomètrica de la realitat.
- Període d'anàlisi (1910–1912): descomposició dels objectes; fase d'estructura amb ritmes dinàmics.
- Període sintètic: valoració de l'ordenació mental i sintètica de les obres.
Destaquen Braque, Picasso i Apollinaire.
Futurisme
El futurisme en la literatura i en les arts va sorgir sobretot a Itàlia amb el "Manifest futurista" publicat a Le Figaro (1909). Exalta la modernitat, rebutja la tradició i promou la innovació. A finals dels anys vint va perdre influència perquè el moviment va establir vincles amb el feixisme.
Dadaisme
El dadaisme és un moviment artístic i literari present a Nova York (1915–1923) i a Zuric (1915–1919). Es caracteritza per la concepció de la rebel·lió general contra la cultura i la situació social de l'època (Primera Guerra Mundial).
Surrealisme
El surrealisme és un moviment estètic i literari nascut el 1924. Es va desenvolupar principalment a França, amb figures com Louis Aragon i Paul Éluard. Proposava l'automatisme psíquic com a base de la creació i de la realitat vinculada amb l'inconscient. Miró, els somnis i Dalí es van associar a aquest moviment.
La recepció i l'impacte de l'avantguarda
L'avantguarda literària va arribar a Buenos Aires amb contradiccions:
- a) Quan es va introduir, hi havia una estètica dominant —el noucentisme— que va dificultar la implantació de nous models literaris.
- b) No constituïa una alternativa veritable per a la cultura dominant en molts contextos.
- c) Aquestes avantguardes catalanes estaven molt connectades i formaven xarxes d'intel·lectuals.
- d) Es va desenvolupar en la literatura: molts escriptors van mantenir posicions tradicionals, mentre que altres es van moure cap a aquest corrent renovador.
Fases de l'avantguardisme català
L'avantguardisme català es pot dividir en tres fases principals:
1916–1924
En aquest període es publica molta obra avantguardista. Apareixen les primeres publicacions de J. Salvat Papasseit i de J. Vicenç Foix. Es tracta d'una literatura emmarcada amb influències futuristes; també emergeix l'ultraisme amb Gabriel Alomar. El 1923 el grup de Sabadell comença a ocupar posicions culturals rellevants.
1926–1930
El surrealisme es fa present i es caracteritza per la recepció a través de publicacions i revistes, com la revista L'Amic dels Arts, on van col·laborar autors i artistes com Dalí i Miró. El 1928 surt el "Manifest Groc".
1948–1954
Aquest període està protagonitzat per la reactivació cultural després de la guerra, amb grups com "Dau al Set", que van publicar sota aquest nom i van reprendre la tasca avantguardista.
Referències individuals
J. Salvat Papasseit
J. Salvat Papasseit va ser una figura destacada de l'avantguarda literària catalana, amb publicacions i activitats que van contribuir al desenvolupament del moviment.