Poesia catalana: Gimferrer, Casp i Martí i Pol

Quins autors destaquen en la poesia amb posterioritat del context descrit del llibre?

La generació literària dels 70 està composta per escriptors nascuts en la postguerra i educats en l'ambient del franquisme. Destaca l'obra de Pere Gimferrer. Al País Valencià, aquesta nova generació apareix recollida en l'antologia Carn Fresca i en La vella pell de l'alba. Pel que fa al País Valencià, reïxen Josep Piera i Maria Mercè Marçal. Pel que fa a les Illes, destaca Josep Albertí.

No presenten una estètica unitària, però algunes característiques generals són:

• El rebuig de l'estètica realista dels autors anteriors.
• La preocupació pel llenguatge.
• El cosmopolitisme i el desig d'enllaçar amb les altres tradicions literàries.
• El culturalisme, l'ús de referències i cites.
• L'experimentació formal, que els fa adoptar recursos avantguardistes.
• La reflexió sobre la poesia com a tema del poema.

Esmenta 2 autors de poesia que van escriure en el mateix període que tu.

Parlarem de dos poetes que corresponen a dos corrents de poesia diferents: Xavier Casp (coetani conservador dels anys 40) i Miquel Martí i Pol (coetani renovador dels anys 50).

Xavier Casp va ser un dels fundadors de l'editorial Torre. Conreà un esteticisme en la línia de Paul Valéry i de Carles Riba, amb versos hermètics i metàfores abstractes, però dins de l'ortodòxia catòlica dominant. Algunes obres seves són La inquietud en calma i On vaig, Senyor?.

Miquel Martí i Pol, nascut a Roda de Ter, de família treballadora, va ser un poeta que mostrava en els seus poemes:

• El lligam amb el seu poble, on sempre va viure.
• La seva condició obrera (va treballar en una indústria tèxtil des dels 14 anys).
• La seva malaltia (esclerosi múltiple, que va contraure als anys 70).
• El compromís del poeta amb la seva classe i el seu país.

Al començament, la seva obra s'inscrivia de ple en el corrent anomenat realisme històric, ja que representa amb procediments realistes el món dels obrers que coneix bé. Però, més endavant, com a conseqüència de la malaltia, la seva poesia s'interioritza i apareixen la solitud, l'angoixa i una certa presència de la mort.

Obres: Vint-i-set poemes en tres temps i Estimada Marta.