Teatre català i valencià: de la postguerra a l'actualitat
Renovació teatral des de la postguerra fins als anys 70
Després del règim franquista, la repressió es suavitza i es permet la representació d'obres en català. Tot i això, no podien haver-hi la mínima crítica a la dictadura, a l'Església ni a la moral catòlica. Mentre que a Catalunya el teatre es recuperà relativament, al País Valencià no va ser així.
Als anys 50, autors com Faust Hernández i Rafael Martí proposaren nous plantejaments escènics, centrats en la problemàtica del públic. Als anys 60, sorgiren grups de teatre independent que incorporaren els corrents europeus. Es representen obres de Palau i Fabre, de Joan Brossa i de Manuel de Pedrolo. També van aparèixer grups que realitzaven espectacles de creació col·lectiva, com ara Els Joglars, Els Comediants, Dagoll Dagom i Tricicle a Catalunya, i Carnestoltes, El Rogle, Teatre 49 i La Cassola en terres valencianes.
En suma, la continuïtat del nostre teatre es va veure truncada després de la guerra, però a mesura que es relaxà la repressió, s'inicià una recuperació progressiva que avançà al llarg de la dictadura.
Manuel de Pedrolo i el teatre de l'absurd
L'obra teatral de Pedrolo, tot i no haver tingut èxit entre el públic, ha rebut la millor crítica. Aquest fet es deu a les peculiars característiques de la seua obra teatral, adscrita al teatre de l'absurd. Les situacions plantejades són absurdes, hi ha poca acció i l'escenografia destaca per la simplicitat.
Els personatges viuen en un món tancat que els aïlla de l'exterior, situació a la qual reaccionen de dues maneres: uns accepten la situació per por a allò desconegut, i els altres intenten enderrocar els murs de la seua presó, però acaben rendint-se. Darrere d'aquesta tècnica hi ha una reflexió sobre l'ésser humà i la llibertat, que neix del compromís amb el seu país i la defensa de la llibertat i la justícia. Les seues obres són una denúncia contra la dictadura franquista.
En suma, la seua obra ocupa un lloc destacat en el panorama teatral de la postguerra i ho fa mitjançant un teatre innovador: el teatre de l'absurd.
Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual
El nostre teatre ha experimentat canvis d'acord amb «la modernitat». A partir dels anys 70 es produeix una renovació amb la investigació de nous espais escènics: les companyies actuals donen més importància a l'espai i sovint representen obres al carrer o en espais insospitats. La figura del director s'implica totalment en l'obra.
S'introdueixen nous mitjans expressius com el mim, la barreja de gèneres i la provocació del públic. Es produeix un rebuig cap a la visió occidental del teatre i augmenta l'interès per les formes teatrals asiàtiques. El teatre actual destaca per la seua riquesa i dinamisme. Han augmentat els autors teatrals en actiu i amb bona crítica, i s'han consolidat els grups teatrals dels anys 60 i 70.
En definitiva, l'escriptura teatral actual es caracteritza per analitzar la realitat amb ironia i humor, l'ús d'estratègies de discurs innovadores, l'aproximació del públic als problemes actuals i la necessitat de fer-lo reaccionar amb la provocació.
Josep Maria Benet i Jornet
Josep Maria Benet i Jornet ha estat l'autor català contemporani que més s'ha dedicat al teatre. Des de les primeres obres de caire realista, ha evolucionat cap a una producció més personal i d'experimentació permanent, però mantenint temàtiques de pensament sobre l'individu i la societat. La reflexió sobre el país, la llengua i el sistema n'és una de les temàtiques principals. Un altre tema és la passió per l'escriptura teatral. També reflexiona sobre la raó enfront de la irracionalitat i la màgia, i sobre el sentit de l'existència i la felicitat.
Paral·lelament a la seua tasca com a dramaturg, Benet ha treballat com a guionista dels exitosos serials produïts per Televisió de Catalunya, com Poble Nou, Nissaga de Poder, Laberint d'ombres i El cor de la ciutat.
En suma, l'obra de Benet i Jornet és una de les més extenses i exitoses dels nostres autors contemporanis, i es pot considerar també un personatge clau del món audiovisual català.