Escriptura teatral, assagisme valencià i poesia catalana actual

Característiques bàsiques de l’escriptura teatral actual

El nostre teatre ha experimentat canvis d’acord amb «la modernitat». A partir dels anys 70 es produeix una renovació amb la investigació de nous espais escènics: les companyies actuals donen més importància a l’espai i sovint representen obres al carrer o en espais insospitats. La figura del director s’implica totalment en l’obra. S’introdueixen nous mitjans expressius com el mim, la barreja de gèneres, la provocació del públic, etc.

Es produeix un rebuig cap a la visió occidental del teatre i augmenta l’interès per les formes teatrals asiàtiques. Destaca per la riquesa i el dinamisme. Han augmentat els autors teatrals en actiu i amb bona crítica, i s’han consolidat els grups teatrals dels anys 60 i 70.

En definitiva, l’escriptura teatral actual es caracteritza per analitzar la realitat amb ironia i humor, l’ús d’estratègies de discurs innovadores, l’aproximació del públic als problemes actuals i la necessitat de fer-lo reaccionar amb la provocació.

L’assaig de Joan Fuster

Fou l’assagista valencià més destacat del final del franquisme i el començament de la democràcia. En el panorama literari valencià d’aleshores, l’aparició d’un escriptor com ell resulta insòlita. Ha influït en la nostra societat pel seu compromís amb la història i el futur del poble valencià i per la seua actitud crítica contra els nacionalismes i els imperialismes.

Va obrir pas a una acció més decidida per acabar amb el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià. Aquest objectiu fou assumit per un nombrós grup d’intel·lectuals i de promotors. A dinamitzar-lo contribuí l’arribada a la Universitat de València de molts joves que venien dels pobles i que no havien perdut la llengua pròpia, i que foren objecte de les iras del franquisme i del regionalisme espanyolista.

En suma, la seua personalitat intel·lectual i la seua obra s’han projectat sobre la vida cultural i civil, convertint-lo en una de les figures més influents del País Valencià.

Joan Francesc Mira

L’obra de Mira constitueix una reflexió sobre els canvis cívics que ha experimentat la societat valenciana al llarg dels anys. Aquestes reflexions giren entorn de la identitat nacional i el seu ús polític, els nacionalismes, la relació entre cultura i poder, l’ús de símbols, la importància de la llengua per crear consciència col·lectiva i la possibilitat de manipular tots aquests elements en benefici dels interessos propis.

L’assagista demostra que la problemàtica que valencians i catalans tenim també es produeix en altres zones del món. Els seus assajos més destacats són Crítica de la nació pura, on analitza el nacionalisme, i Sobre la nació dels valencians, on analitza la nostra complicada adscripció nacional.

En suma, Mira destaca pel seu compromís amb la societat valenciana i per la reflexió constant sobre la nostra identitat, amb l’esperança que la seua obra contribuirà al procés de reconciliació del nostre territori amb el mateix, per tal de preservar allò que som.

Característiques de la poesia actual

La característica més important de la poesia actual és el rebuig a la poesia conreada anteriorment, marcada pel realisme líric, el compromís social i polític, la denúncia al règim franquista i una producció senzilla vinculada a la nova cançó.

Al començament dels anys 70 es recuperà l’obra de Foix i, amb la publicació d’Els Miralls i Poesia rasa, se superà el realisme, i la poesia catalana de les darreres dècades es decantà cap al simbolisme i l’experimentalisme. Durant els anys 80 continuà la poesia de caràcter experimental, relacionada amb les avantguardes. Es mostrà la realitat a través de vivències personals i es concebé la poesia com a expressió de la pròpia intimitat.

Als anys 90 i 2000 apareix un fort escepticisme davant els impactes de fets socials que mostraren un món no tan agradable ni just. Altres autors defensen un cert barroquisme vital que evolucionà des del realisme, passant pel sensualisme barroc, fins arribar a una poesia sintètica.

El panorama poètic actual està dispersat, com cal esperar d’una societat dominada per l’individualisme: cadascú escriu com i el que vol sense seguir cap tendència.

Tema del text

El text de (nom de l’autor) és un fragment de l’obra (títol), el tema del qual és (tema). Podem deduir-lo per l’abundància de mots temàtics com (exemples), per la informació global del text, així com pel títol, que és temàtic o no, segons si és temàtic o remàtic.

Parts bàsiques

Pel que fa a les parts bàsiques del text, en podem distingir tres: en primer lloc, la introducció; després, el desenvolupament, i finalment, la conclusió o desenllaç.

Veus del discurs

La polifonia és una característica del text que ens permet veure les diferents veus o persones que participen en el discurs. Cal destacar que, pel que fa a la realitat externa, ens trobem amb l’autor real. L’autor model és una persona capaç de reflectir els fets i els personatges que participen en l’acció. Els lectors reals són els alumnes de 2n de Batxillerat que llegeixen el text per fer el comentari. El lector model és una persona que s’haja comprat el llibre i llegisca l’obra.

A més a més, pel que fa a la realitat intratextual, ens trobem amb un narrador omniscient i extern que no participa en l’acció. Hi podem trobar altres veus com (personatges, etc.).

Modalització

La modalització és una característica del text que permet identificar els mecanismes utilitzats per l’emissor per marcar la seua presència en el missatge. Alguns dels trets remarcables són:

1. Deixi personal (jo, nosaltres, em, ens, meu, verbs en 1a i 3a persona…)
2. Elements emfasitzadors (interrogatives o exclamatives).
3. Lèxic valoratiu (substantius, adjectius, verbs, adverbis…).
4. Expressions quantitatives (molt, poc, bastant).
5. Derivació (augmentatius, diminutius…).
6. Perífrasis verbals.
7. Recursos tipogràfics (guions, cometes, negreta, cursiva, punts suspensius…).

Topologia

Estem davant d’un text (narratiu, argumentatiu…) ja que (narra uns fets…) que pertanyen a l’àmbit (periodístic, acadèmic, literari…). Alguns trets remarcables d’aquest text observables poden ser l’ús d’adverbis de lloc, l’acció en passat, els personatges, el narrador omniscient…

No obstant això, cal destacar la presència d’algunes seqüències (descriptives, expositives…) que pertanyen a (contar…).