Guia de la literatura catalana de postguerra i contemporània

1. La narrativa catalana de la postguerra

La pèrdua de la guerra va comportar l'extinció absoluta de les institucions republicanes i l'eliminació sistemàtica de tots els organismes culturals. Durant la postguerra, la literatura catalana va sofrir repressió i censura per part del franquisme. Els escriptors es trobaren amb una situació fatal.

El panorama literari el podem dividir en quatre etapes:

• Anys 40: Va ser la postguerra més dura, amb pobresa i aïllament internacional.
• Anys 50: Suport dels EUA.
• Anys 60: Recuperació econòmica al País Valencià, Catalunya i les Illes.
• Anys 70: Es va donar una forta oposició al règim.

La producció narrativa que es produïa presentava un panorama negatiu; responia als gèneres més tradicionals, desfasats de les tècniques modernes. L'aïllament cultural fa que als anys 60 no entren les influències dels grans autors.

Els premis Joanot Martorell començaren a impulsar la novel·la a finals dels anys 40. Nosaltres, els valencians de Joan Fuster va donar un gran impuls als anys 60.

Els principals corrents de la novel·la de postguerra van ser la novel·la psicològica, el realisme objectivista i la novel·la existencialista.

2. Enric Valor: figura clau de la literatura

Enric Valor és una de les figures clau de la nostra literatura contemporània. Destaca com a rondallista, novel·lista i gramàtic.

En tota la seua obra, Valor destaca per l'ús de la tècnica del narrador omniscient i subjectiu, per la gran precisió i minuciositat amb què escriu i pel seu domini de la llengua.

Com a rondallista, destaca la seua obra Rondalles Valencianes, que inclou tres tipus de rondalles: rondalles meravelloses, rondalles de costum i rondalles d'animals.

Estes presenten diverses característiques:

• Espais valencians de Castalla.
• A més d'una recuperació folklòrica, es tracta de literatura.
• Utilitza un llenguatge popular però correcte.
• Rondalles seleccionades.

Com a novel·lista destaca per:

• Seguir el corrent del realisme europeu.
• Conrear la narrativa curta com ara «Un fonamentalista del Vinalopó».
• En les seues novel·les pretén fer la crònica del període històric que va viure.

Com a gramàtic va escriure:

• Millorem el llenguatge.
• La flexió verbal.
• Curs mitjà de gramàtica catalana.

3. Mercè Rodoreda: mestra de la novel·la catalana

Mercè Rodoreda és la més gran novel·lista de la literatura catalana moderna. És una escriptora autodidacta que es forma a través de la poesia popular.

La seua obra està marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure durant la Guerra Civil. A més, l'experiència de l'exili amplià els límits del seu realisme literari.

La seua novel·la també esdevé una reflexió sobre la feminitat i l'amor.

Comença a escriure contes per a revistes; més tard, publica quatre novel·les d'un cop que després rebutja, tret d'Aloma (1938), amb la qual guanya el premi Crexells.

La plaça del Diamant és una altra de les seues obres més conegudes i que li va permetre reconstruir, des de l'exili, la memòria narrativa de la postguerra que transcorria a Barcelona.

Pel que fa a les característiques dels seus contes i les seues novel·les, hi apareixen exiliats, soldats i gent desprotegida que parlen vagament en terra de ningú. Rodoreda utilitza molt la primera persona, el monòleg i, en particular, el monòleg interior.

4. Evolució narrativa: dels anys 70 als 80

Van començar a Europa una sèrie de protestes que a Espanya arribaren tard. Aquest ambient social es transmet en unes tendències rupturistes amb les formes tradicionals. A principi dels anys 70, la producció novel·lística valenciana no presentava cap símptoma de vitalitat, però a poc a poc els joves escriptors van coneixent altres models del nostre àmbit lingüístic i tot comença a canviar. Ens trobem amb l'anomenada generació dels 70, caracteritzada per:

• L'ús d'estructures narratives noves front a les clàssiques.
• Polifonia.
• Autoexploració psicològica.
• El lector pren importància.

Als anys 80 retornen les formes narratives clàssiques, amb les següents característiques:

• Narrativa de gèneres: policíaca, històrica...
• Realisme brut, on apareixen els draps bruts de la societat capitalista.
• L'èxit de vendes fa que els autors puguen viure de les seues obres.
• Aparició d'un nou públic lector amb la introducció de la llengua a l'ensenyament.

Actualment, la gran quantitat d'escriptors, temes i títols fa que siga complicat el panorama actual de la narrativa.

5. Quim Monzó i la narrativa breu contemporània

Quim Monzó és l'autor més important de la narrativa breu actual.

Els trets principals que caracteritzen el seu món narratiu i els recursos literaris que empra són els següents:

• L'ambientació urbana: La ciutat en abstracte, a partir del retrat de la qual emergeixen trets distintius que caracteritzen la vida i el pensament contemporanis.
• Personatges esquemàtics i anònims: Estan caracteritzats per una obsessió que els inhabilita per a dur una existència normal i per a comunicar-se amb els altres. No tenen profunditat psicològica i representen una idea o una actitud.
• Humor i ironia: Recurs per a deixar al descobert l'absurditat de costums i conductes sobre els quals funciona el món modern.
• Elements absurds i fantàstics: Recursos per a deformar i desmitificar la realitat i fer-nos-la veure amb nous ulls.

6. La poesia de postguerra: resistència i renovació

És el gènere més important del període de postguerra; hi va prendre un valor simbòlic de resistència cultural i lingüística durant la postguerra, en què coincidiren diverses generacions de poetes: els consagrats abans de la Guerra Civil i els joves que es donen a conéixer com a poetes ja en plena postguerra.

Els corrents poètics més importants de la poesia de postguerra són:

• Poesia postsimbolista: Els trets bàsics d'aquesta poesia són la formalitat i l'allunyament de la realitat. La novetat és la humanització del contingut com a conseqüència de la guerra i l'experiència de l'exili. Els temes són la mort, el destí, l'exili o l'enyorança de la pàtria, formalitzats per mitjà de símbols i mites. Autor destacat: Carles Riba.
• Poesia d'avantguarda i experimental: Recupera la tradició de poesia d'avantguarda d'abans de la guerra. Es centra en l'experimentació formal, les tècniques d'expressió de les avantguardes de preguerra i combina el llenguatge amb les imatges. Autors destacats: J.V. Foix i Joan Brossa.
• Poesia realista: Els seus trets són la presència en el poema de la realitat històrica en què viu el poeta; l'expressió de sentiments i ideals col·lectius; un fort component de denúncia de les injustícies socials i la falta de llibertat durant la dictadura; i l'ús d'un llenguatge senzill, viu i directe que busca la comunicació immediata amb el lector. Autor destacat: Pere Quart. Els temes són l'amor, és a dir, el complex món de les relacions entre homes i dones, i el pas del temps.
• La poesia de Salvador Espriu: És una poesia del tot original i única, fonamental dins la postguerra. Destaca per la profunditat temàtica, per la síntesi de tradicions literàries que conté i pel seu compromís cívic amb el país i la llengua.