La llengua catalana a l'Edat Mitjana i la decadència

La llengua catalana a l'Edat Mitjana. Característiques

a) Llengua autocentrada.

b) Unitat.

c) Models lingüístics que configuren aquesta unitat: Ramon Llull i la Cancelleria Reial.

d) Les relacions entre llengua i poder a l'Edat Mitjana.

El llatí i el llatí vulgar

El llatí era la llengua de l'Imperi Romà, on la gent del poble, poc a poc, va anar adaptant el llatí a la seva manera de parlar i així va néixer el llatí vulgar. Després de la caiguda de l'Imperi, el llatí vulgar va anar desapareixent i va derivar en les llengües romàniques. El llatí només era la llengua de l'administració, dels papers notarials i de l'Església.

Els primers textos en català

Els primers textos escrits en català no tenien cap «finalitat literària». Eren textos de caràcter instrumental, destinats a facilitar la comprensió de la paraula de Déu, el coneixement de les lleis… Tampoc no eren d'una originalitat absoluta; més aviat es tractava de traduccions o bé de glosses d'escrits anteriors.

Textos religiosos

En el domini religiós, els sermonaris en llengua vulgar van començar a proliferar, i no solament en terres de parla catalana sinó també en la majoria de països cristians. El primer text en prosa escrit en català és el constituït per les Homilies d'Organyà, una col·lecció incompleta de sis sermons de Quaresma.

Textos jurídics

El comte de Barcelona Ramon Berenguer I va dotar el país d'una llei escrita, que van ser els Usatges, un aplec de normes jurídiques establertes pel costum, que els jutges de la cort de Barcelona compilaren, a mitjan segle XII, fins a formar el nou codi dels Usatges de Barcelona, el primer codi feudal que apareix a Europa. Són importants per dos motius: perquè és la primera compilació legislativa catalana, que delimitava deures i drets entre els comtes i els súbdits, i perquè és el primer intent seriós de fixar la terminologia jurídica. El testimoni més antic conservat en llengua catalana, datat en la primera meitat del segle XII, és la traducció d'uns fragments del Forum Iudicum.

La formació de la llengua literària

Fou al segle XIII quan el domini lingüístic català va assolir la seva configuració definitiva. Hi va ajudar l'augment del nombre de laics que sabien llegir i la generalització de l'ús del paper. No s'havia perfilat encara cap norma ortogràfica ni morfològica. El creador de la prosa catalana fou Ramon Llull, que va aplegar en la seva obra amplíssims coneixements científics i filosòfics. La varietat i la complexitat de la seva obra el van empènyer a una constant renovació lèxica. A més de la riquesa i varietat del vocabulari patrimonial present en totes les seves obres, va introduir al català una gran quantitat de neologismes, provinents fonamentalment del llatí.

Vida i obra de Ramon Llull

Va néixer a l'illa de Mallorca l'any 1232. Alhora que desenvolupava les activitats cortesanes que li corresponien, Llull va conrear la poesia trobadoresca.

Essent el creador de la prosa catalana, podia complir un dels seus objectius: arribar a tot el poble. Per complir aquest objectiu va haver d'establir les bases, com eliminar el·lipsis no traduïbles i repeticions innecessàries, inventar paraules que no tenien traducció del llatí i introduir cultismes.

- Classificació de l'obra:

• Prosa filosòfica: basada en el platonisme cristià i en el pensament oriental (L'arbre de la ciència, Rethorica nova).
• Didàctica / religiosa: (Llibre de l'ordre de cavalleria, Llibre de Santa Maria).
• Narrativa: (Evast e Blanquerna, una de les fites cabdals de la producció lul·liana; Llibre d'Amic e Amat; Llibre de les meravelles; Llibre de les bèsties).

La prosa històrica

La primera manifestació veritablement important de la prosa catalana es va produir en el domini de la història. En l'escàs espai d'un segle, la prosa historiogràfica va assolir el seu punt culminant amb les quatre grans cròniques: El llibre dels feits (Jaume I), la Crònica de Bernat Desclot, la Crònica de Ramon Muntaner i la Crònica de Pere III el Cerimoniós.

Expansió i esplendor de la llengua literària

A mitjan segle XIII, Jaume I ja havia acabat la reconquesta del sector hispànic oriental. La Cancelleria Reial es va encarregar de mantenir i difondre un model literari unitari que va configurar la prosa catalana, alhora que va ser el canal introductor dels corrents humanistes. Al segle XV es va produir la culminació del procés iniciat pels escriptors de la Cancelleria, que es va concretar amb l'aparició d'escriptors tan importants com Bernat Metge o Joanot Martorell.

La Cancelleria Reial

L'any 1276, Jaume I va disposar que tota la documentació del regne de València fos redactada en català i no en llatí. A partir d'aquest moment tota la documentació dels Països Catalans va quedar unificada. Totes les institucions, a més de tots els municipis i notaris, van utilitzar un mateix model de català. Integrada a la Corona catalanoaragonesa, la Cancelleria Reial era una oficina dirigida per un canceller, encarregada de copiar i tramitar tots els documents reials, de la noblesa o dels eclesiàstics. Com que la majoria de funcionaris de la Cancelleria sabien llatí, no és gens estrany que fos justament aquesta llengua la que marqués les directrius, tant pel que fa als formularis com al vocabulari tècnic de la burocràcia i de la política.

5.1 La llengua catalana durant la decadència

a) El descentrament lingüístic. Causes. Conseqüències.

La llengua catalana durant la decadència: des del segle XVI fins al XIX, una sèrie de fets històrics van afectar el desenvolupament cultural de Catalunya, que al llarg del segle XV havia assolit una gran brillantor.

Causes

- Unió dinàstica amb el castellà:

• Mor Martí l'Humà (1410) sense descendència.
• Compromís de Casp (1412): unió amb la dinastia castellana dels Trastàmara.
• Casament de Ferran II i Isabel la Catòlica (1479).

- Trasllat de la cort al centre de la península, que va comportar la castellanització de l'aristocràcia.

- Decrets de Nova Planta:

• Felip V anul·la les institucions catalanes i prohibeix l'ús oficial del català, tot i que la població seguia parlant-lo.

Conseqüències

• Afebliment de la personalitat política catalana.
• Davallada de la producció i qualitat literària de les obres.
• Gran augment de la literatura popular: nadales, goigs, rondalles…

b) Els il·lustrats i la llengua catalana

b.1) Quines postures tenen envers la llengua?

Els il·lustrats tenien una postura concreta respecte la llengua catalana i només creien en la llengua universal. Denominaven el català com una llengua morta per la república de les lletres.

La Il·lustració va comportar un progrés tècnic que alhora va conduir a un augment demogràfic i de producció. Aquest augment de producció va generar més beneficis i més mà d'obra, cosa que va fer que el poble es pogués convertir en consumidor de literatura. Diem que la Il·lustració té una visió historicista perquè en les trobades que feien els intel·lectuals hi havia present la recerca sobre el passat cultural, d'on es van extreure dues conclusions:

1. La primera, que era certa, és que durant l'època medieval la Corona catalanoaragonesa havia estat una potència dinàmica i esplendorosa.

2. En canvi, la segona, que no era veritat, era la creença que la poesia trobadoresca havia estat en el seu origen catalana.

Es produeix un debat i una reflexió sobre la utilitat de la llengua. A. de Capmany va dir que «el català és un idioma mort per la república de les lletres». Tanmateix, durant la Renaixença, tot i donar suport a la restauració borbònica, els intel·lectuals veuen la llengua com a element distintiu que els fa tenir consciència de classe.

b.3) El desenvolupament econòmic

Una gran preocupació dels il·lustrats espanyols va ser la qüestió econòmica. La població es va multiplicar per dos. Aquest fet va provocar grans revoltes a finals de segle, degut a la manca de recursos i la concentració de les terres en mans d'uns pocs propietaris. Els il·lustrats eren conscients que l'endarreriment que experimentava el país era conseqüència del fort predomini de la propietat senyorial, del control excessiu sobre les activitats econòmiques i del desconeixement de les innovacions tècniques que s'introduïen a la resta d'Europa. Per això van dedicar bona part de les seves obres a proposar una sèrie de reformes que contribuïssin al creixement del país.