Literatura catalana medieval: de la predicació a l'humanisme

La predicació oral i escrita

Durant l'Edat Mitjana, els monestirs havien anat sorgint arreu d'Occident cristal·litzant com a centres de cultura clerical i de vida ascètica. Al començament del segle XIII hi va haver canvis decisius: les ciutats van experimentar un gran creixement demogràfic i econòmic, es van fundar universitats i va sorgir un profund moviment de renovació espiritual.

La crisi del segle XIV

La segona meitat del segle XIV es va caracteritzar per una forta crisi demogràfica, política i ideològica. Va ser un temps de guerres incessants i, sobretot, la pesta va ser mortal per a una gran part de la població. La primera gran Pesta Negra va recórrer Europa l'any 1348 i va fer desaparèixer ràpidament entre un quart i un terç de la població europea.

Sant Vicent Ferrer

Sant Vicent Ferrer va nàixer a València el 1350, va ingressar a l'orde dominicà i va residir a la seua ciutat natal, on va ser mestre de teologia i va iniciar les predicacions. Va obtenir una gran influència com a conseller. El 1416 va emprendre l'últim viatge missional, que el va allunyar per sempre de les nostres terres, i va morir el 1419 a Bretanya. La seua vida va estar envoltada d'una fama sorprenent de miracles i prodigis de tota mena que han perdurat en la tradició popular.

La seua predicació

La seua predicació va commoure i va arrossegar les masses amb un èxit inaudit a Europa. Se n'han conservat sermons gràcies als escrivans que anotaven paraula per paraula tot el que deia. Aquests sermons transmeten directament la seua oratòria i constitueixen un testimoni excepcional de literatura parlada.

Característiques dels seus sermons

• Jocs teatrals: ús d'una varietat complexa de recursos escènics; muntava quadres senzills i dramatitzava les històries mitjançant nombrosos diàlegs.
• Interpel·lacions a l'auditori: s'adreçava directament al públic per mantenir la seua atenció plantejant-los preguntes retòriques.
• Ús d'exemples (exempla) i semblances: extrets de la vida quotidiana per fer entenedor el missatge religiós.

Francesc Eiximenis

Francesc Eiximenis va nàixer a Girona al segle XIV i va ingressar al convent dels franciscans de la seua ciutat. El 1383 es va traslladar a València, on va viure fins al 1408 com a conseller i home de confiança dels jurats del cap i casal. El 1408 va ser consagrat bisbe i el 1409 va morir.

Lo Crestià

La seua obra més important és Lo Crestià, una vasta enciclopèdia concebuda per aplegar tot el saber de l'Edat Mitjana i posar-lo a l'abast dels laics:

• Llibre Primer: introducció general a la religió cristiana.
• Llibre Segon: anàlisi del problema de les temptacions.
• Llibre Terç: estudi del concepte del mal i del pecat.
• Llibre Dotzè: tractat de teoria política sobre el govern i la vida ciutadana.

El seu objectiu era que el creient sabera desenvolupar-se davant els problemes de la vida quotidiana.

Altres obres i estil d'Eiximenis

Entre altres obres destaquen el Llibre de les dones, el Llibre dels àngels i la Vita Christi.

Estil: el seu interès literari rau en l'ús d'un llenguatge popular, fresc i pròxim, enriquit amb l'observació de la realitat. El seu recurs predilecte fou la ironia.

Anselm Turmeda

Nascut a Mallorca, va ingressar a l'orde franciscà. Cap al 1385, influït per un mestre seu, es va convertir a l'islam i va marxar a Tunis. Turmeda va escriure en àrab L'autobiografia i atac als partidaris de la creu, on narra la seua conversió i refuta els dogmes del cristianisme des de la fe islàmica.

Obres en català

Entre les seues obres en català figuren el Llibre de bons amonestaments, la Disputa de l'ase i les Cobles sobre la divisió del regne de Mallorques. Conrea una gran varietat de gèneres: poesia moralista i descriptiva, narrativa dialogada i prosa didàctica doctrinal.

L'Humanisme

L'Humanisme fou un moviment cultural nascut a Itàlia al segle XIV i desenvolupat al XV, impulsat per Francesco Petrarca. Aquest corrent recupera els clàssics grecollatins, reivindica el llatí clàssic i situa l'ésser humà al centre del pensament, preludiant el Renaixement. La literatura es converteix en un ideal de vida i una eina crítica davant els costums establerts.

Petrarca

Fundador de l'Humanisme i figura cabdal europea, va compondre obres tant en llatí com en vulgar i rescatà nombrosos textos de l'antiguitat clàssica.

L'Humanisme a la Corona d'Aragó

Va penetrar gràcies als contactes polítics i comercials amb Itàlia. Va impulsar una prosa catalana llatinitzant, l'estudi dels clàssics i el mecenatge de la cort reial, tot i rebre reticències en determinats sectors tradicionals.

Bernat Metge

Funcionari de la Cancelleria Reial, va redactar documents oficials en llatí, català i aragonès. D'esperit escèptic, culte i influït per Petrarca, va ser un dels primers autors a abraçar una concepció moderna de l'escriptor, preocupat per l'estètica i la creació d'una prosa culta.

Obres principals

Destaquen el Sermó, Llibre de Fortuna e Prudència, Història de Valter e Griselda, Apologia i, sobretot, Lo somni.

Lo Somni

Escrit arran de la mort sobtada del rei Joan I el 1396 i dels processos judicials incoats per la reina Maria de Luna, Metge redactà l'obra empresonat per defensar-se de les acusacions i recuperar el prestigi públic. Es divideix en quatre llibres estructurats com a diàlegs:

• Llibre I: en visió, mentre dorm a la presó, se li apareix el rei difunt Joan I acompanyat d'Orfeu i Tirèsies; debaten sobre la immortalitat de l'ànima.
• Llibre II: tracta sobre les circumstàncies de la mort del monarca i el seu destí ultraterrenal.
• Llibre III: Orfeu introdueix el tema de l'amor amb una dura invectiva contra les passions i la naturalesa femenina.
• Llibre IV: Metge replica amb un encès elogi de les dones virtuoses, defensant especialment la reina vídua Violant de Bar i Maria de Luna.

Estil de Lo Somni

Destaca per una prosa modulada segons el contingut: àgil i dinàmica en les rèpliques ràpides, i àmplia, elegant i d'alta volada retòrica en els discursos doctrinals.