Literatura humanística i narrativa: de l'Edat mitjana a la societat moderna

Literatura humanística i narrativa

A partir del segle XIV, el sistema de valors medieval és qüestionat i comença la societat moderna. Això va produir lluites, ruïna, fam, malalties i conflictes. Tot això va fer que la gent fugís a les ciutats, que creixés l'activitat mercantil i el naixement de l'economia de mercat. La cultura ciutadana es caracteritza per ser més profana, cercar l'entreteniment i reflectir la vida a les ciutats.

El prehumanisme i la llengua: la Cancelleria Reial

Pere el Cerimoniós reorganitza la Cancelleria Reial, la dota de funcionaris cults, coneixedors de la cultura clàssica i hàbils en llatí, que van crear una prosa complexa, madura i elegant. La llatinització va portar complexitat oracional, amb oracions llargues i predomini de la subordinació; precisió semàntica, amb freqüents cultismes i tecnicismes administratius; col·locació del verb principal al final del conjunt oracional (hipèrbaton); i, finalment, un ús moderat dels articles, que en llatí no existien. Això va fer que es donés més solemnitat a la prosa de la cancelleria i també que es donés elegància i maduresa. Un dels funcionaris més importants de la cancelleria és Bernat Metge.

L'esperit humanista

Definició: corrent de pensament que aspira al progrés de la humanitat a partir dels valors més intrínsecs de la persona: la intel·ligència, la raó i el coneixement. A mitjan segle XIV comença a haver-hi un canvi de mentalitat completament diferent al de la societat estamental i el teocentrisme medievals. Les ciutats italianes, especialment Florència, són les que influencien aquest moviment, on la burgesia progressa sense ser sotmesa als senyors feudals ni als convents.

Les autoritats religioses van ignorar la cultura musulmana i jueva, mentre que el cristianisme no. Els centres monàstics custodiaven els llibres antics en biblioteques, però no oferien el seu ensenyament, ja que eren considerats perillosos perquè no eren obres il·luminades per Déu. A l'Edat mitjana, des del punt de vista humanista, va haver-hi un retrocés en el procés evolutiu de la humanitat, perquè això s'havia d'aconseguir amb la ciència dels antics i amb la dels moderns (jueus i musulmans).

La literatura humanística també té una finalitat moralitzadora. Actualment, per parlar de textos humanistes ens referim a textos que transmeten una reflexió crítica de valors ètics i morals relacionats amb la condició i la dignitat humanes. Però els humanistes defensaven uns valors diferents als de la literatura medieval i conreaven un estil de prosa més diferent.

El que distingeix la prosa humanista dels moralistes medievals són:

• Mentre que als moralistes medievals no hi havia cap altra veritat que la Bíblia i la literatura patrística, els humanistes utilitzaven els clàssics de l'antiguitat grega i romana com a model moral.
• L'estil de prosa humanista es va contagiar de la sintaxi llatina, a força de lectures i traduccions dels clàssics, cosa que va donar lloc a una complexitat sintàctica, un estil ampul·lós i solemne, i una riquesa lèxica amb l'adopció de cultismes, entre d'altres.

L'actitud humanista va ser condemnada per l'Església, però hi havia autors com Antoni Canals que intentaven compatibilitzar religió i humanisme.