Literatura i Teatre Contemporani: Narrativa, Poesia i Assaig

La tècnica literària i el context sociocultural

Destaca l'anomenada «generació literària dels setanta», que és un grup d'escriptors amb trets comuns que havien viscut el final de la dictadura franquista i s'havien format amb tebeos, cinema i televisió. En l'època a la qual escriuen, el realisme històric estava en crisi, així que mostren el desarrelament social i tenen un caràcter de crònica social mitjançant l'exaltació del món interior del protagonista. Les característiques d'aquesta narrativa són:

• Actitud lírica i intimista de l'autor. Existeix una denúncia social enfront de la repressió viscuda durant l'època de l'educació i el desengany polític.
• Es juga amb el llenguatge introduint elements de la literatura d'altres autors dins de la pròpia (intertextualitat).
• Es pren una actitud de revolta social transgredint les normes restrictives a què havien estat sotmesos durant la dictadura.
• Incorporació de la cultura moderna com el cinema, la música pop i el còmic.
• Els autors conreen gèneres com l'històric, de viatges, eròtic o policíac.

A partir dels anys 80 la llengua s'incorporà a l'ensenyament. Els autors d'aquesta època mesclen els diferents gèneres buscant un públic més ampli i amb l'objectiu d'educar en valors i en el gust per la lectura.

Tendències de la poesia des de la postguerra fins als 70

Al principi es va fer una poesia hermètica, amb preocupacions metafísiques i religioses que reflecteixen el descontentament amb la situació política i social. Tingué influències de l'existencialisme francès i l'humanisme cristià.

• Poesia simbolista: destaca el poder suggeridor de la paraula amb abundants metàfores, símbols i rigor formal. Els temes són l'angoixa vital, la llunyania i el desarrelament dels autors en l'exili.
• Poesia avantguardista: experimenta amb el llenguatge incloent recursos visuals i també utilitza formes més clàssiques amb contrastos entre llenguatge culte i col·loquialismes. Els temes són les preocupacions existencials, la solitud, el desemparament, la denúncia social, l'antifranquisme i les reivindicacions nacionalistes.
• Realisme social: descripció de la realitat de forma cruel per a denunciar les injustícies de la dictadura i reclamar llibertat. Actitud profètica del poeta que es dirigeix a la totalitat de la població amb un llenguatge senzill i amb fons religiós.
• Nova Cançó: grup de cantants de gran qualitat musical i literària perseguits per la dictadura que difongueren idees polítiques i promocionaren la poesia clàssica.
• Anys setanta: poetes joves que experimentaven amb el llenguatge i fugien del realisme, amb una poesia introspectiva i hermètica.

Característiques bàsiques de la poesia actual

A final dels anys 60 el realisme entra en crisi per la transició democràtica. Apareix una nova generació de poetes, encapçalats per Pere Gimferrer, que canviaran l'accent del social a l'individual. Influïts pel simbolisme i el surrealisme, experimenten amb el llenguatge, el qual conceben com un instrument d'introspecció.

Principals característiques:

• El trencament amb el realisme. Actitud lírica i intimista.
• La manifestació del món cultural de l'escriptor a través de la intertextualitat i les referències a altres autors.
• La recreació sublimada del món prohibit de la infantesa i de la joventut viscudes.
• La incorporació de la cultura moderna, el cinema i el còmic. Experiments sobre les possibilitats dels gèneres poètics i narratius.
• El retorn a l'estètica simbolista i formalista amb un llenguatge molt elaborat, ric en imatges i de difícil interpretació.
• El retorn a l'existencialisme. Crisi de les ideologies i actitud de revolta envers l'educació rebuda, amb un món que no reconeixen com a propi.
• La poesia presenta un cert continuisme, però n'accentua l'experimentalisme. Tendència a l'intimisme i a l'actitud meditativa.

Característiques bàsiques de l'escriptura teatral actual

• Investigació de nous espais escènics: improvisació d'espais i fins i tot representació al carrer o en espais insospitats, com estadis olímpics.
• Rebuig del teatre escrit a priori: algunes companyies de representació escriuen els seus propis textos, rebutjant la figura de l'escriptor de teatre que escriu des de casa seua.
• Importància de la figura del director escènic: ell decideix finalment els detalls de tot allò que es representarà amb una implicació total en l'obra.
• Rebuig de la visió occidental del teatre: davant la crisi que pateix el teatre occidental, es busquen formes teatrals africanes i, sobretot, orientals (Xina i Japó), que aconsegueixen més interès amb la seua forma ritual i simbòlica.
• Barreja de mitjans expressius: tot és vàlid en l'expressió teatral. Les noves tecnologies penetren en el teatre actual i es barregen amb tècniques antigues com el mim (Tricicle) i el circ (Els Comediants), juntament amb la projecció cinematogràfica de l'obra sobre una pantalla amb actors que de sobte la travessen (La Cubana).

La realitat contemporània en els assajos de Joan Francesc Mira

L'eix genèric de les seues reflexions és la qüestió de la identitat i les seues conseqüències derivades, generalment en política. El nacionalisme, la relació entre cultura i poder, la creació d'identitats i de símbols representatius, la importància de les llengües per a crear consciència col·lectiva i la possibilitat de manipular aquests elements interessadament.

Les seues reflexions parteixen de la seua experiència personal i la dels lectors, fent la lectura propera, accessible i suggeridora. Demostra, escèptic enfront de les veritats absolutes, el problema peculiar de valencians i catalans respecte a la seua condició nacional, equiparant-ho a altres pobles del món.

En Crítica de la nació pura analitza el nacionalisme des de l'antropologia social. Desfà els tòpics sobre la puresa i unificació sense contradiccions de la nació i la mostra com una creació social, humana, dependent de símbols i en evolució. Amb una sòlida argumentació aporta una crítica als adeptes al nacionalisme espanyol.

Sobre la nació dels valencians i Cultura, llengües, nacions són obres que mostren aquesta complicada adscripció nacional dels valencians.