Poesia Catalana Contemporània: Autors i Obres Clau

Carles Riba

Combina l'obra poètica amb la traduccions d'autors clàssics. S'exilia a França i ho plasma en el poemari més famós que té: Elegies de Bierville. Mor el 1959. Poesia de gran rigor formal i lingüístic. Medita sobre el destí de l'home. Creació d'un món poètic pur (desig de perfecció formal, ús de metàfores i símbols).

Escriu durant els anys 30 poemes breus en tanka (31 síl·labes en 5 versos) on hi presenta reflexions i sentiments.

Súnion: Forma part d'Elegies de Bierville, publicat quan torna a Barcelona. Inspirat en la visió del temple de Súnion, símbol de la cultura clàssica grega. Paral·lelisme amb el seu exili. Per al nadiu d'aquella terra és un temple, i per a l'exiliat (ell) funciona com a imatge dels seus records. El poema és una metàfora continuada, una elegia per l'enyor.

Josep Vicenç Foix

Coneixedor de la literatura clàssica europea. Dirigeix revistes com L'Amic de les Arts.

Obra: Elements de tradicions diferents i gran coneixement de la llengua. Es mou entre el classicisme, l'avantguardisme i la tradició simbolista. Connecta amb el surrealisme (poema com a mitjà per descobrir la realitat). Ús de molts símbols.

Poesia de Postguerra

A més del postsimbolisme, els corrents principals són:

• Poesia realista: Reacció contra la tradició simbolista. Denúncia de les injustícies. Llengua senzilla i viu. Representant: Pere Quart.
• Poesia de Salvador Espriu.
• Poesia d'avantguarda i experimental: Es recupera l'avantguarda.

Pere Quart (Joan Oliver)

Fundador del grup de Sabadell, que escrivien obres de crítica social i registre planer però elaborat. Exiliat a Xile, rep el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes perquè ajuda a la recuperació.

Característiques: Identificació amb l'esquerra política i rebuig de la burgesia. Defensa de la llibertat i la sinceritat. Ús d'un registre col·loquial.

Etapes de Pere Quart

• Primera etapa: Enfrontament ideològic burgès i distanciament de la poesia simbolista.
• Segona etapa: Exili (to elegíac i intimista). Saló de tardor i Terra de naufragis.
• Tercera etapa: Vacances pagades (etapa de maduresa i realisme històric).

Salvador Espriu

Obra poètica única i original que destaca per la temàtica i la síntesi de tradicions literàries.

Característiques:

• Referències culturals: Mitologia egípcia, la Bíblia, mitologia grega i el barroc.
• Presència de mites: Mites de creació pròpia, històrics i extrets de mitologies.
• Estil simbòlic: Imatges de la natura i la infantesa.

Temes:

• Meditació sobre la condició humana: Mort i llibertat, punt de partida en la mort d'amics i familiars i en l'experiència que viu durant la Guerra Civil. Visió pessimista, destí tràgic de l'home.
• Preocupació per Catalunya i el seu destí: On proposa la reconciliació dels pobles.

Registres: Líric (reflexió sobre la mort i enyorança), satíric (remarca allò grotesc en la vida quotidiana), civil (s'adreça a la col·lectivitat amb un to moral).

Poesia Contemporània

Miquel Martí i Pol

Evolució de poesia de continguts externs a una que s'interioritza. De la realitat social a la vida íntima. La poesia és un mitjà de comunicació. Gran paper de l'esclerosi múltiple: la poesia li serveix per comunicar-se amb ell mateix i el món extern i a no sentir-se sol per la malaltia.

Temes:

• Continguts vitals: Sobre la vida en tots els aspectes.
• Temes concrets: Com la feina, les relacions laborals, el poble i les coses quotidianes.