Renaixement, Barroc i Neoclassicisme: Literatura Catalana

Edat Moderna: segles XV-XVIII

L'Edat Moderna es caracteritza pel progrés social, econòmic, cultural i artístic.

Renaixement

El Renaixement neix a Itàlia als segles XV i XVI i s'estén per Europa. Es basa en l'humanisme i pretén recuperar els ideals de la civilització clàssica, exaltar la dignitat de l'ésser humà i establir una nova ordenació de la societat fonamentada en principis laics. L'art i la ciència són mitjans idonis per a esplendir aquests ideals, i els autors aspiren a imitar els models literaris clàssics i a superar-los.

Pere Serafí

Pere Serafí representa la confluència de corrents medievals, moderns, populars i cults. No abandona les tradicions medievals i populars, però introdueix l'estil del poeta Petrarca.

Màxim representant del petrarquisme. Adopta el sonet italià i els temes preferits de la poesia humanística, com l'amor, la natura i la mitologia.

Cristòfor Despuig

Cristòfor Despuig conrea la prosa dialogada per expressar els seus pensaments i reflexions, i defensa l'ús del català i de les llengües nacionals.

Barroc

El Barroc predomina a Europa, sobretot a Espanya i Gran Bretanya, durant el segle XVII. Neix en un moment de crisi política, religiosa, econòmica i cultural. Pretén dissimular la duresa de la realitat embellint-la mitjançant l'artifici, l'ornamentació i el lluïment, o bé accentuar-ne els aspectes negatius per mitjà de la paròdia, la caricatura i la sàtira.

L'artifici és l'art o l'habilitat de desfigurar una cosa perquè sembli una altra, amagant així la realitat. En el Barroc, la metàfora i l'al·legoria són recursos fonamentals.

Francesc Vicent Garcia

Francesc Vicent Garcia és autor d'una extensa obra poètica, caracteritzada per la diversitat de formes i registres i pel gust constant per l'artifici retòric.

Màxim representant del Barroc en català.

Il·lustració

La Il·lustració és un moviment filosòfic i científic originat a Gran Bretanya i França, que s'estén per Europa durant el segle XVIII. És un moviment racionalista que es desenvolupa sota la llum de la raó. Els il·lustrats elaboren l'Enciclopèdia.

Neoclassicisme

El Neoclassicisme és un moviment artístic de la segona meitat del segle XVIII i representa el triomf del pensament il·lustrat en l'art. S'oposa al Barroc i pren com a models ideals els clàssics, amb valors d'harmonia, serenor i claredat, una visió objectiva i la contenció dels sentiments.

Joan Ramis

Millor representant del teatre neoclàssic català. Les seves obres es caracteritzen per la contenció, el missatge ètic, el bon gust i la temàtica clàssica, com en Lucrècia: un personatge històric d'elevada posició social, de caràcter educat i cívic, amb un llenguatge clar i decorós.

Literatura popular a l'Edat Moderna

La literatura popular és oral i anònima, i té una gran vitalitat. Els filòlegs del segle XIX van recollir-la en el Romancer (recull de poemes i cançons populars) i en els reculls de llegendes i rondalles.

Cançoner

El cançoner recull cançons molt antigues de tipologia diversa. Durant els segles XVI i XVII, l'escassetat i la misèria van donar peu a l'aparició de lladres i bandolers que lluitaven contra els més poderosos. El màxim apogeu del bandolerisme es va produir entre 1540 i 1640.

Les cançons populars presenten el lladre o bandoler com un petit heroi que lluita per necessitat, víctima de la situació socioeconòmica.

Teatre popular

Durant l'Edat Mitjana, el teatre religiós es representava en festivitats religioses, per part de clergues i feligresos, amb funció didàctica. Com que era una mostra de representació popular, va perdurar en el temps. Els seus cicles són: cicle de Nadal, cicle de Pasqua, cicle marià i cicle hagiogràfic (vida dels sants).

El teatre popular de contingut profà té el gènere de l'entremès o sainet: una peça dramàtica curta, d'un sol acte, còmica o burlesca, amb personatges estereotipats i la finalitat de divertir.